Joan Pons.Entrenador Personal.Baile en Manresa. Profesor Danza.

Gràcies Teresa per fer confiança, fa uns anys m'ho vas preguntar si li podria anar bé i et vaig respondre el mateix que dic a qui m'ho pregunta "proposo quatre sessions en un escenari d'exercicis consecutiu o diferent cada dia segons la demanda que exposa i escriu cada persona a l'anamnesi inicial del 1r dia, aleshores al veure en quina jornada ha entrat més fàcilment i contrastar-ho amb el possible entrenant a la 4a sessió n'extraiem un objectiu com més cenyit millor". . en el cas del Ramon certament en el poc temps que porta lo essencial des de la primera sessió és que s'ha produït connexió/ "transferència" la qual ha promogut una atenció i receptivitat des del primer moment, inicialment des de la respiració de la imatge del cos en la quietud per captar la propiocepció en estàtica prèviament a transitar per exercitacions que tenen com a eix el caminar, l'estabilitat postural, la parada o els canvis de direcció previs a la sovintejada tremolor dels seus peus en aquells canvis així com la coordinació de la passa amb el bastó a la mà contrària, com a parella ppal, per assegurar l'estabilitat durant la marxa, etc en aquesta escomesa l'està ajudant força la introducció del ritme, d'entrada sense música, per anar generant la repetició d'un input ritmic (malgrat la redundància); aquests fets viscuts en les sis o set sessions que portem han propiciat que el Ramon hagi engegat no solament el motor de la il·lusió sinó ppalment el de l'empoderament energètic que tú mateixa has pogut constatar en el punt d'alegria que li surt al Ramon degut al canvi de posició simbòlica que promou sempre aquest 'Entrenament corporal Personal' (PcT) que és d'acompanyar a l'entrenant en les exercitacions proposades des del primer moment com a "subjecte agent" participant de la seva recuperació en posició activa, per tant a nivell d'imatge interna escindit del feixuc paper de pacient tant bon punt ha començat les sessions.//Gràcies de nou, Teresa de part d'aquest servidor/entrenador, casos com el del teu home em permeten continuar desplegant la intuïció en el camp corporal connectada a la formació del grup interdisciplinar d'investigació i recerca dels circuits corporals (cv disponible al blog: entrenament-pct.blogspot.com)

Montse, moltíssimes gràcies, la vostra predisposició i disponibilitat des del minut zero ha estat essencial per fer aquest aprenentatge!

Gràcies Raúl, és gratificant per a mi també escoltar que a banda dels aspectes tècnics es transfereix alguna cosa més que ens apropa amb confiança a un objectiu per portar-lo a terme de la forma més orgànica possible. Que per molts anys continueu gaudint del ball com a punt de trobada amb la Montse!

Gràcies Mercè, confia en la teva oïda connectada al cos per baixar el ritme i permetre altra descoberta!! Salut i fins quan vulguis!

Antonia, agraeixo el testimoni i valentia al fer aquesta aposta amb la teva paraula i posant el cos com a "buidador", un viatge particular per a cada u que ens apropa al valor central de tota experiència humana despullada d'artificis.

Gràcies Dolors! Bon començament per reconnectar-te amb presència el camí que emprenguis . .

Gràcies Trini per la ressenya!
El binomi cos i ment sovint té una connotació de complitud ideal, el símptoma comporta una escletxa per on apareix 'el 'fallo' i a la vegada també és la particularitat que fa tirar endavant malgrat de tant en tant s'embussa i acostuma a tornar a repetir-se fins que s'obtura la part anímica-emocional i el cos queda perturbat funcionalment en sec perquè ha arribat a un carreró sense sortida. . justament aquell pot ser el moment per iniciar un entrenament personal malgrat seria un acte més valent iniciar-ho per la via del desig més que per un bloqueig simptomàtic.// Pel que fa al ball en parella ara amb el Ramon esteu redescobrint-lo passant a la acció i sortint a la pràctica del ball 'a la sala, real' entomant tant el que surt com el que encara no acaba de sortir com un aprenentatge engrescador necessari per transitar de manera més autònoma amb diferents eines més enllà dels passos i les figures. Al capdavall per poder escoltar la diferència la parella que busca aquest plus ha de sortir del grup on ben sovint s'idealitza un benestar que moltes vegades és 'postureig'.// Que per molts anys Trini i Ramon gaudiu d'aquest excepcional exercici en parella!!

Maria Carme, agrair la bella aportació virtual que has fet pot encoratjar a una altra persona per iniciar un treball personal com l’has iniciat tú a l’obrir la intimitat que suposa la porta del dolor (quan és físic per apaivagar-lo, quan és malestar emocional per transformar-lo, quan és existencial per transmutar-lo)...dolor que a una hora o altra a totes les cases i als seus habitants ens truca, un per un, una per una, tanmateix gràcies a posar la mesura del cos (la base del ‘Personal corporal Training’) i d’una manera ben particular per a cada u, convida a sorgir l’experimentació d’una essencial tranquil•litat que fa ja bastants anys vaig decidir de voler acompanyar, passi el que passi, en aquesta aventura tant particular per a cada u/na que vulgui conéixer aquesta pràctica sobre l’economia del seu moviment personal ja que treballa indirectament “el contingut” a través de posar mesura al “continent”.

Maria Carme, l’ànima. .allò que no veiem i que sovint fa anys s'ha transformat en una paraula plana (allò que anima) no està centrada en l’entrenador ni tampoc en l’entrenant sinó just en “la lluneta de relació” que sorgeix entremig d’aquest ‘partner temporal’ que té a veure en la honestedat d’aplicar l’entrenament corporal personal, que es va teixint entre el cos i la paraula. .que impulsa a funcionar dia a dia, d’una altra manera.

M'alegro Montse que el treball que estàs fent tingui un benefici per a tú i un ressò també cap als altres, perquè com deia el poeta Joan Maragall a l'estrofa final de " l'Elogi del viure...el món s'adobaria bé tot sol només que cadascú fes el seu deure amb amor a casa seva".// Enhorabona Montse per la valentia i la teva constància en els petits objectius que vas incorporant!!

Gràcies, de debò que és d'agrair la teva síntesi d'elements estructuralment humans com el fet "d'anar a peu" (un constant aprenentatge que no em canso de fer-ho ò en la seva observància de convidar a fer-ho), pel que fa a la paciència i l'estimació a la feina són mitjans de treball útils per ajudar a restablir el necessari batec físic i anímic tant particular de cada u/na quan s'hi reconeix amb un l'impuls que retorna d'aquell acte de reconeixement, tant en un entrenament personal com es pot donar inclús en una classe de ball...de nou, gràcies Assumpció, bon any i a seguir ballant!!!

Agraït per aquestes sinceres paraules!!
El treball en petit grup més enllà del que aneu experimentant cada una i la coneixença personal que esmentes també és un punt de trobada amb les companyes perquè entre altres dinàmiques practiqueu i interaccioneu amb els dos rols que "refresquen la vostra mirada" i us aporten a la vegada un benefici extra perquè el canvi de rol junt amb la confiança obren justament un altre camp d'acció, d'escolta i percepció on la vostra atenció en aquesta reciprocitat està respirant la vostra presència!!

Gràcies Enric, també és una gran alegria per mi i al mateix temps una constatació que a l'incorporar la imatge del cos i connectar-la físicament amb la veu i el cos tenint present el tempo intern de cada u, això té una repercussió perquè transforma aquella feixuga realitat personal alleugerint-la i alhora vitalitzant-la.